Mapa de les Valències del món

Per tenir una visió més completa d'on es troben totes les ciutats que anem a veure, us hi deixe un mapa on podreu comprovar fàcilment la seua ubicació.

Les Valències espanyoles

Òbviament, la ciutat més coneguda en el món amb el nom de València és la nostra ciutat. Aquest topònim apareix a Espanya repetit en xicotets pobles que, per diferenciar-se, es fan servir d'un nom compost. D'igual manera ho faran les ciutats portugueses, ja que afegiran el nom del riu al costat del qual s'hi troben.

Hi ha una altra Valencia, anomenada de la Encomienda, que no apareix als mapes i que, si en algun moment va existir, hui ha quedat reduïda a una finca prop de Salamanca.També hi ha a la província de la Corunya un municipi (Corinto) que està associat a Valencia, però sense que el segon nom la determine.

 

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià. Anteriorment va ser també capital de l'extinta comarca de l'Horta de València, però aquesta comarca es va disgregar el 1989 per formar les comarques de l'Horta Nord, l'Horta Sud, l'Horta Oest i ciutat de València, la qual va quedar així constituïda com l'única ciutat-comarca del País Valencià. La ciutat també és coneguda com a «cap i casal» i com a «capital del Túria», pel fet d'estar situada a la vora d'aquest riu. És el tercer municipi per població d'Espanya, amb més de 800.000 habitants, mentre que la seua àrea metropolitana té sobre 1.750.000 habitants, fet que la converteix també en la tercera àrea metropolitana d'Espanya.

València es va fundar com a colònia romana en l'any 138 a. de la n. e., amb el cònsol Dècim Juni Brut Galaic, i es va denominar Valentia Edetanorum. Diversos segles després, en l'any 711 els musulmans van ocupar la ciutat, aportant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, amb la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous cultius. En l'any 1238 el rei cristià Jaume I d'Aragó va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el Llibre del Repartiment, i també va crear una nova llei per a la ciutat, els furs, els quals es van fer extensius a la resta del Regne de València.

València d'Àneu (Lleida)

El nom d'aquesta població prové del nom propi València, o Valença, nom de diverses comtesses del Pallars. La primera, a la qual podria estar dedicada la població, és la Valença de Tost filla i hereva d'Arnau Mir de Tost, qui es va casar amb el comte Ramon V de Pallars Jussà. També pot referir-se al castell Valentia que ja sabem quin era el seu significat.

Fins al 1972 tenia municipi propi. Des d’eixa època forma part d’un poble nou anomenat Alt Àneu (junt amb els termes d'Isil, Son, Sorpe i la Mancomunitat dels Quatre Pobles), a la comarca del Pallars Sobirà dins Lleida i pertany al Partit Judicial de Tremp. A més, és la seu del seu ajuntament. Només te 190 habitants.

 

Valencia de Alcántara (Cáceres)

És un municipi espanyol, a la província de Càceres,en la regió

d' Extremadura, que comprén la vila del mateix nom i diverses pedanies com Alcorneo, El Pino o Las Huertas de Cansa. Posseeix el títol de "Molt noble, antiga i lleial Vila".  Entre 1644 i 1668 Valencia d'Alcántara va pertànyer al Regne de Portugal.  

La resistència a la conquesta romana, segons Titus Livi, va empènyer el procònsol Dècim Juny Brut a cedir als pastors-soldats de l'assassinat Viriato unes terres i un oppidum en els quals establir-se de forma sedentària i controlada, donant-li a aquest assentament el nom de «Valentia». Alguns historiadors sostenen que, segons els estudis citats, la València d'Alcántara que avui coneixem va tenir el seu origen en una localitat romana anomenada Valentia, de manera que seria més convenient la utilització del gentilici de Valentinos. D'altra banda, aquells historiadors i investigadors que advoquen per la inexistència d'aquesta localitat romana i defensen l'ús de Valencians. Arran de noves investigacions s'ha vingut per afirmar definitivament l'existència de la Valentia romana com a nucli proper a la Valencia de Alcántara actual. Té uns 5.650 habitants.

Valencia de Don Juan (Lleó)

És un municipi i localitat de la província de Lleó, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està situat a la comarca Esla-Campos, de la qual és la seua capçalera, entre l'horta del riu Esla i dels Oteros. Formen el municipi la pròpia Valencia de Don Juan (anomenada Coyanza a l'Alta Edat Mitjana i Valencia de Campos en la Baixa Edat Mitjana), que té el títol de ciutat des de 1950, la localitat de Cabanyes (que constitueix una entitat local menor), i altres nuclis de població com les urbanitzacions Valjunco i Miraguancha. 

Es va denominar Comeniaca i Castrum Covianca en època romana. En l'Alta Edat Mitjana apareix com Cives Quoianka i Coyanza o Coyança (tal com apareix en l'escut actual, a més de ser evocat en el gentilici "coyantino"), nom que va perdurar fins al segle XIII en què es canvia (suposadament per resultar malsonant.)

Apareix per primera vegada nomenada com Valencia en 1206 en la documentació del Tractat de Cabreros. En 1230 va tenir lloc en aquesta ciutat l'entrevista que van mantenir les dues esposes d'Alfons IX de Lleó, Donya Teresa i Donya Berenguela, que va ser el germen que va conduir a la unió definitiva de Castella i Lleó en la figura de Ferran III. Fins a finals del segle XIV es va conèixer a la població com Valencia "de León" o "de Campos", fins que, en honor al primer Duc de la vila, l'infant Don Juan de Portugal, fill de Pere I de Portugal i de Donya Inés de Castro, passa a conèixer-se amb el seu actual nom de Valencia de Don Juan, nom en honor a l'infant Juan de Portugal, fill del rei portugués Pere i i d'Inés de Castro, primer Duc de la vila. El seu monument més singular és un castell. Actualment té al voltant de 5.200 habitants.

Valencia del Mombuey (Badajoz)

Dels romans es conserva el nom de Valencia, originàriament Valentia. Amb la conquesta àrab València de Mombuey va formar part del regne taifes de Badajoz. Està situada al sud de la província de Badajoz, entre Oliva de la Frontera i Villanueva del Fresno, just en la línia fronterera amb Portugal. Pertany a la comarca i al Partit judicial de Jerez de los Caballeros. El lloc va ser comprat en 1402 per Gómez Suárez de Figueroa, passant a integrar-se al Senyoriu de Feria. Durant les guerres amb Portugal del segle XIV 1641 i 1704 va ser arrasada i va quedar destruïda i despoblada fins a l'extrem de quedar sols un veí a la localitat. A partir d'aquest moment va prendre el nom de Valencita la Quemada. Com va ser incendiada va caldre canviar el poble de lloc, i es va aixecar a dos quilòmetres del seu anterior emplaçament.
Una vegada que es va aconseguir repoblar Valencia, el nom era el Valencia de Buen Buey. En aquesta zona fronterera des del segle XVII ha estat una zona en la qual es produïen  contínues escaramusses i saquejos dels pobles veïns a la frontera. Té una població pròxima als 750 habitants.

Valencia del Ventoso (Badajoz)

Pertany a la comarca de Zafra - Riu Bodión i al Partit judicial de Zafra. Es va assentar originàriament en un lloc diferent, sobre el paratge denominat "El Cañuelo" i altres pròxims regats pel rierol Ventoso,. La seua denominació antiga era de Valencia del Barrial. Més tard, el poblat va canviar el seu emplaçament al lloc actual, per evitar les inundacions de la riera i l'insà del lloc, adoptant el nom present.
A la caiguda de l'Antic Règim la localitat, llavors coneguda com Valencia de Ventosa es constitueix en municipi constitucional a la regió d'Extremadura. Actualment té uns 2.250 habitants. Te un castell significatiu.

Valencia de las Torres (Badajoz)

S'atribueix origen romà a València de les Torres, i prova d'això es consideren restes d'una fortíssima torre, que segurament fos la de l'homenatge de la casa forta santiaguista, erigida en el lloc en el segle XV, pel comendador Alonso de Cárdenas. El topònim del nucli es creu que es deu al fet que després de ser destruït pels àrabs, aquests mateixos el repoblarían amb gent de València . En època cristiana el lloc va passar a pertànyer a l'Ordre dels Templers, els cavallers van aixecar, segons la tradició, la casa forta torreada primitiva, que dóna nom a l'assentament. Més tard, l'enclavament va passar a domini santiaguista com a possessió dependent de la jurisdicció de Reina, dins de l'Encomana Major de Lleó, reservant-se en la mateixa la Taula Maestral la devesa de Bercial. 

Des de 1834 va quedar integrat en el Partit judicial de Llerena. Actualment té una població de poc més de 600 habitants.

Valencia do Sil (Ourense)

És un llogaret situat al sud-oest del terme de Vilamartín de Valdeorras, a la província d'Ourense. D'acord amb el padró municipal de 2014 tenia una població de 83 persones. Situada a peus del riu Sil, hi destaca, dins del nucli, en la zona de la muntanya un castro celta.

Les Valències europees

Es concentren a quatre països: Portugal, França, Itàlia i Irlanda. Encara que és a França on n'hi ha més, fins i tot més que a Espanya.

A Portugal ens trobem amb Valença do Douro i Valença do Minho. A Itàlia amb Valenza i Vibo Valentia. A Irlanda amb una illa molt xicoteta anomenada Valentia. Finalment a França tenim unes quantes: Valence-sur-Rhôn, (que engloba Bourg-lès-Valence, Saint Marcel-lès.Valence, Beaumont-lès-Valence i Portes-lès-Valence), Valence d'Agen, Valence-sur-Baïse, Valence-d'Albigeois, Valençay, Valence (Charente) i Valence-en-Brie. I finalment hi ha una abbaye (abadia) de Valence prop de la ciutat de Couhé.

Les Valències franceses

Valence (Drôme)

També anomenada Valence-sur-Rhône i antigament en castellà, Valencia de Francia. El seu nom, procedeix del llatí Valentia. Fou un lloc avançat romà front als gals.. És un municipi occità, situat al departament francès de Drôme i a la regió de Roine-Alps. També és capital de la comarca del Valentinès, que forma part de la regió occitana del Delfinat. Està situada sobre una terrassa de la riba esquerra del Roine, prop de la confluència amb l'Isèra. Els habitants s'anomenen els valentinesos (en occità valentinés -esa, en francès Valentinois -e). Fou fundada pels romans com a Colonia Valentia, i seu de bisbat des del segle IV, fou governada pels seus bisbes del 1150 al 1456. El delfí Lluís hi fundà una universitat el 1452. Entre els monuments cal destacar la catedral, romànica, consagrada el 1095 en honor de Sant Apol·linar, amb baptisteri també del segle XI, i la capella sepulcral renaixentista anomenada Le Pendentif.  Té una població aproximada de 64.500 habitants. 

 

Aquesta Valence engloba d'altres que s'han separat d'ella, però que porten el seu nom i estan molt a prop unes d'altres. Són les següents:

Bourg-lès-Valence

Sota l'imperi Romà al nord de la ciutat, els terrenys a la vora del Rhône són ocupats per la colonia romana de Valentia. Es va construir un port. L'activitat del port provocarà l'arribada d'una població de treballadors. A més, l’església de Saint-Pierre jugarà un paper important en la regió.
Bourg-lès-Valence és una comuna francesa situada en el departament de l'Auvergne-Rhône-Alpes, al nord de la ciutat de Valence, exactament a 5 minuts d'ella. El riu Roine és el principal corrent que flueix a través del comtat. Té 18.000 habitants.

Saint-Marcel-lès-Valence

Saint-Marcel-lès-Valence és una comuna francesa situada en el departament de la Drôme dins la regió Auvergne-Rhône-Alpes. La ciutat de Saint-Marcel-lès-Valence va nàixer després de vint anys de procediments per erigir la parròquia de Sant-Marcel. De fet, Saint-Marcel és un dels municipis que abans constituïen una unitat junt als municipis d'Alixan, Bourg-lès-Valence, Châteauneuf-sur-Isère i Valence que és la ciutat més important. Està d'aquesta última a 10 minuts i queda inserida en el seu cantó. Actualment té 4.000 habitants.

Beaumont-lès-Valence

La ciutat de Beaumont-lès-Valence es troba al costat de la ciutat de Valence, a la prefectura de Drôme i se n'estén al sud-est. Tot i que les restes d'una vila romana del segle II al barri de Laye podrien presagiar una ocupació romana, sense cap inscripció antiga no s’ha pogut confirmar. Està dins del cantó de Portes-lès-Valence en el districte de Valence i pertany al departament de Drôme, en la regió de Rhône-Alpes. Té prop de 3700 habitants.

 

Portes-lès-Valence 

Municipi de 10.000 habitants del cantó Portes-lès-Valence al districte de Valence, que pertany al departament de Drôme, en la región de Rhône-Alpes. El municipi pot semblar avui com els afores de Valence.

Valence d’Agen

Situada a la vora del riu Garonne i a poc més de 100 km de la ciutat de Tolosa pertany a la província de Tarn i Garonne i a la regió Midi-Pyrénées. Està registrada amb eixe nom des de 1279 i curiosament té un origen britànic. Ciutat agermanada amb la Vall d’Uixó. Té una població de 5200 habitants. 

Valence-sur-Baïse

Igual que molts altres nous pobles fundats en la mateixa època, Valence-sur-Baise pren prestat el seu nom a una ciutat de prestigi, València, Espanya. Municipi de 1150 habitants situat en el departament de Gers en la regió de Midi-Pyrénées. És una ciutat emmurallada fundada el 1274 pel pare Paréage a Flaran i el comte d'Armagnac Geraud V. Frontera del Comtat d'Agen, és una defensa fortificada asseguda en un banc rocós a la confluència de la Baise i la Auloue. Té una població de 1.250 habitants.

Valence d'Albigeois

És un municipi de 1.200 habitants situat al departament del Tarn a la  región  de  Midi-Pyrénées.  Va  ser fundat el 1278 pel senescal de Toulouse Eustache de Beaumarchais en nom del rei Philippe III.  Va rebre el qualificatiu albigesos en 1892 per evitar confusions amb les altres Valence de França. 

Valence (Charente)

Municipi de 240 habitants en el cantó de Mansle, que pertany al districte de Angoulême, en el departament de Charente de la regió de Poitou-Charentes. El nom de València es remunta al nom de persona galo-romana Valentius en femení, el que correspondria a "camp Valentius". La ciutat va ser escrit Valance quan es va crear el 1793, i es va anomenar València de de 1801.

Valençay

És un municipi francés del departament de l'Indre (regió de Centre - Vall del Loira). En altres temps fou anomenada De Valentiaco, Valenchay,  Balanceai, Valencey i Valencyaco. En aquesta ciutat va estar detingut el rei espanyol Fernando VII durant el govern de Napoleó Bonaparte però fou alliberat gràcies a un tractat anomenat Tractat de Valençay que va significar el retorn de la corona espanyola a aquest rei. La localitat, a més, dóna nom a un formatge francès, el Valençay. Té una població de 2.500 habitants.Té un castell molt famós a l'igual que un formatge.