Mapa de les Valències del món

Per tenir una visió més completa d'on es troben totes les ciutats que anem a veure, us hi deixe un mapa on podreu comprovar fàcilment la seua ubicació.

Les Valències espanyoles

Òbviament, la ciutat més coneguda en el món amb el nom de València és la nostra ciutat. Aquest topònim apareix a Espanya repetit en xicotets pobles que, per diferenciar-se, es fan servir d'un nom compost. D'igual manera ho faran les ciutats portugueses, ja que afegiran el nom del riu al costat del qual s'hi troben.

Hi ha una altra Valencia, anomenada de la Encomienda, que no apareix als mapes i que, si en algun moment va existir, hui ha quedat reduïda a una finca prop de Salamanca.També hi ha a la província de la Corunya un municipi (Corinto) que està associat a Valencia, però sense que el segon nom la determine.

 

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià. Anteriorment va ser també capital de l'extinta comarca de l'Horta de València, però aquesta comarca es va disgregar el 1989 per formar les comarques de l'Horta Nord, l'Horta Sud, l'Horta Oest i ciutat de València, la qual va quedar així constituïda com l'única ciutat-comarca del País Valencià. La ciutat també és coneguda com a «cap i casal» i com a «capital del Túria», pel fet d'estar situada a la vora d'aquest riu. És el tercer municipi per població d'Espanya, amb més de 800.000 habitants, mentre que la seua àrea metropolitana té sobre 1.750.000 habitants, fet que la converteix també en la tercera àrea metropolitana d'Espanya.

València es va fundar com a colònia romana en l'any 138 a. de la n. e., amb el cònsol Dècim Juni Brut Galaic, i es va denominar Valentia Edetanorum. Diversos segles després, en l'any 711 els musulmans van ocupar la ciutat, aportant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, amb la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous cultius. En l'any 1238 el rei cristià Jaume I d'Aragó va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el Llibre del Repartiment, i també va crear una nova llei per a la ciutat, els furs, els quals es van fer extensius a la resta del Regne de València.

València d'Àneu (Lleida)

El nom d'aquesta població prové del nom propi València, o Valença, nom de diverses comtesses del Pallars. La primera, a la qual podria estar dedicada la població, és la Valença de Tost filla i hereva d'Arnau Mir de Tost, qui es va casar amb el comte Ramon V de Pallars Jussà. També pot referir-se al castell Valentia que ja sabem quin era el seu significat.

Fins al 1972 tenia municipi propi. Des d’eixa època forma part d’un poble nou anomenat Alt Àneu (junt amb els termes d'Isil, Son, Sorpe i la Mancomunitat dels Quatre Pobles), a la comarca del Pallars Sobirà dins Lleida i pertany al Partit Judicial de Tremp. A més, és la seu del seu ajuntament. Només te 190 habitants.

 

Valencia de Alcántara (Cáceres)

És un municipi espanyol, a la província de Càceres,en la regió

d' Extremadura, que comprén la vila del mateix nom i diverses pedanies com Alcorneo, El Pino o Las Huertas de Cansa. Posseeix el títol de "Molt noble, antiga i lleial Vila".  Entre 1644 i 1668 Valencia d'Alcántara va pertànyer al Regne de Portugal.  

La resistència a la conquesta romana, segons Titus Livi, va empènyer el procònsol Dècim Juny Brut a cedir als pastors-soldats de l'assassinat Viriato unes terres i un oppidum en els quals establir-se de forma sedentària i controlada, donant-li a aquest assentament el nom de «Valentia». Alguns historiadors sostenen que, segons els estudis citats, la València d'Alcántara que avui coneixem va tenir el seu origen en una localitat romana anomenada Valentia, de manera que seria més convenient la utilització del gentilici de Valentinos. D'altra banda, aquells historiadors i investigadors que advoquen per la inexistència d'aquesta localitat romana i defensen l'ús de Valencians. Arran de noves investigacions s'ha vingut per afirmar definitivament l'existència de la Valentia romana com a nucli proper a la Valencia de Alcántara actual. Té uns 5.650 habitants.

Valencia de Don Juan (Lleó)

És un municipi i localitat de la província de Lleó, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està situat a la comarca Esla-Campos, de la qual és la seua capçalera, entre l'horta del riu Esla i dels Oteros. Formen el municipi la pròpia Valencia de Don Juan (anomenada Coyanza a l'Alta Edat Mitjana i Valencia de Campos en la Baixa Edat Mitjana), que té el títol de ciutat des de 1950, la localitat de Cabanyes (que constitueix una entitat local menor), i altres nuclis de població com les urbanitzacions Valjunco i Miraguancha. 

Es va denominar Comeniaca i Castrum Covianca en època romana. En l'Alta Edat Mitjana apareix com Cives Quoianka i Coyanza o Coyança (tal com apareix en l'escut actual, a més de ser evocat en el gentilici "coyantino"), nom que va perdurar fins al segle XIII en què es canvia (suposadament per resultar malsonant.)

Apareix per primera vegada nomenada com Valencia en 1206 en la documentació del Tractat de Cabreros. En 1230 va tenir lloc en aquesta ciutat l'entrevista que van mantenir les dues esposes d'Alfons IX de Lleó, Donya Teresa i Donya Berenguela, que va ser el germen que va conduir a la unió definitiva de Castella i Lleó en la figura de Ferran III. Fins a finals del segle XIV es va conèixer a la població com Valencia "de León" o "de Campos", fins que, en honor al primer Duc de la vila, l'infant Don Juan de Portugal, fill de Pere I de Portugal i de Donya Inés de Castro, passa a conèixer-se amb el seu actual nom de Valencia de Don Juan, nom en honor a l'infant Juan de Portugal, fill del rei portugués Pere i i d'Inés de Castro, primer Duc de la vila. El seu monument més singular és un castell. Actualment té al voltant de 5.200 habitants.

Valencia del Mombuey (Badajoz)

Dels romans es conserva el nom de Valencia, originàriament Valentia. Amb la conquesta àrab València de Mombuey va formar part del regne taifes de Badajoz. Està situada al sud de la província de Badajoz, entre Oliva de la Frontera i Villanueva del Fresno, just en la línia fronterera amb Portugal. Pertany a la comarca i al Partit judicial de Jerez de los Caballeros. El lloc va ser comprat en 1402 per Gómez Suárez de Figueroa, passant a integrar-se al Senyoriu de Feria. Durant les guerres amb Portugal del segle XIV 1641 i 1704 va ser arrasada i va quedar destruïda i despoblada fins a l'extrem de quedar sols un veí a la localitat. A partir d'aquest moment va prendre el nom de Valencita la Quemada. Com va ser incendiada va caldre canviar el poble de lloc, i es va aixecar a dos quilòmetres del seu anterior emplaçament.
Una vegada que es va aconseguir repoblar Valencia, el nom era el Valencia de Buen Buey. En aquesta zona fronterera des del segle XVII ha estat una zona en la qual es produïen  contínues escaramusses i saquejos dels pobles veïns a la frontera. Té una població pròxima als 750 habitants.